Sínia de Rullet (Catllar)
Restes de la sínia (roda hidràulica) que alçava l'aigua uns 5 metres vers un hort a la dreta de la sèquia del Catllar. La sínia va ser construïda al segle XIX en dues fases: En un principi es tractava d'una sínia boja però va ser ampliada a sínia de sang, juntament amb una bassa annexa. La roda ha desaparegut però es conserva l'estructura arquitectònica. Com que està apartada de la sèquia, una mina de 20 metres desvia l'aigua des de la sèquia i després la hi retorna per un canal de 16 metres.
Ricard Ramon, Josep Saragossa
14/7/2021
Ricard Ramon
Rec o Sèquia de Tèrmens
Part de la sèquia que travessa el poble del Pont d'Armentera. Tram entre el Molinet (fitxes 131 i 182) i el Raval Nou. Hi ha una part soterrada. A la foto es veu un antic mecanisme de control d'aigua.
Maribel Serra
05-2021
Maribel Serra
Rentadors de Baix
Rentadors que reben l'aigua de la sèquia dels regants un cop ha traspassat tot el poble. L'aigua sobrera continua per la sèquia cap a Vilardida.
Maribel Serra
05-2021
Maribel Serra
Començament de l'aqüeducte romà del Gaià
ram de l'aqüeducte romà que, amb una longitud de 50 km, duia l'aigua del riu Gaià a la ciutat de Tàrraco. L'aigua s'agafava en una resclosa situada riu amunt, i es conduïa mitjançant aquesta canalització que al principi està excavada a la mateixa roca natural (un conglomerat) i més avall és ja una caixa d'obra (feta amb pedra i morter de calç). En aquest punt són visibles uns 3 metres de longitud.
Dins el programa de l'ICAC-Els aqüeductes romans de Tarraco, s'ha excavat i estudiat el traçat d'aquest aqüeducte. Definitivament, la troballa confirma que el pont de les Femades no és l'aqüeducte que anava a Tarragona.
Dins el programa de l'ICAC-Els aqüeductes romans de Tarraco, s'ha excavat i estudiat el traçat d'aquest aqüeducte. Definitivament la troballa confirma que el pont de les Femades no és l'aqüeducte que anava a Tarragona.
Maribel Serra, Jordi López
11-2020
Sèquia de la plana de Sant Pere
Sèquia d'origen medieval que rega la plana de Sant Pere; la sèquia retornava al riu per l'indret anomenat del Tormader, al costat del pont de pedra de Santes Creus. Actualment l'aigua es perd. L'aigua s'agafa al Pont d'Armentera de la sèquia que travessa la població i baixa de Querol. Dins el programa de l'ICAC-Els aqüeductes romans de Tarraco, s'ha explorat i traçat el recorregut d'aquesta sèquia.
Maribel Serra
11-2020
Del plànol ICAC-Projecte Els aqüeductes romans de Tàrraco
Aqüeducte romà del Gaià
paret interior de la conducció de l'Aqüeducte del Gaià al seu pas per Les planes d'Aiguamúrcia. Dins el programa de l'ICAC-Els aqüeductes romans de Tarraco, s'ha excavat i i estudiat el traçat d'aquest aqüeducte.
Maribel Serra
11-2020
La Molina
Antic molí d'origen medieval, actualment una granja
Santesmases, Josep (1984) El segle XIX a Vila-rodona. IEV
05-2021
Molí de Dalt de Vila-rodona
D'origen medieval, el molí de Dalt està al bell mig de la població. El va fer construir el bisbe de Barcelona, senyor la vila i rebia l'aigua de la sèquia que ve de Santes Creus. i que encara passa per sota (plànol regants) Un cop abandonada l'explotació, a la segona meitat del segle XIX, es va construir l'actual edifici que va ser la seu del sindicat "dels rics" . Actualment una casa particular.
Maribel Serra
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_Dalt_de_Vila-rodona
VVAA (1996) La sèquia de Vila-rodona. Quaderns de Vilaniu, 30
http://invarquit.cultura.gencat.cat/
Santesmases, Josep (1984) El segle XIX a Vila-rodona. Institut d_Estudis Vallencs, 1984,
05-2021
Canal de Cal Batista
Aqüeducte que porta l'aigua de la séquia de ve dels Estenedors i la desvia, d'una part cap al Molinet i de l'altra segueix travessant el poble pel Rec d'en Térmens.
Maribel Serra
04-2021
Molí de Montferri, de Tudó o de Vilardida
Gran molí fariner, forma part del conjunt de molins de Saifores, documentats a mitjans segle XI. Actualment de difícil accés al ser una finca privada amb tanca. Explotació ramadera
Maribel Serra
Virgili, Antoni (2019) Els orígens medievals de Montferri i Puigtinyós. En els extrems de Castellvell de la Marca (segles XI-XIII) Resclosa, 23
Pastor, isidre (1998) Família i poder a Vilardida. Una aproximació a l'estament senyorial. Resclosa, 2
http://invarquit.cultura.gencat.cat/
04-2021