Sèquia de la central del Molinot
La sèquia, molt àmplia, surt de la resclosa de Mas de l'Espluga i porta aigua a la Central elèctrica anomenada El Molinot, antigament molí draper.
Ajuntament de Querol
17-1-2022
Ajuntament de Querol
Molí Cortadas o “dels tres termes”
Conegut com “de Fortuny” (segles XVII-XVIII),“de Vespella” (segle XVI) ; “de la Fontova” (segle XIV. El que veiem avui dia és una ampliació de l’antic molí dins un gran casalici del segle XVIII, situat al marge esquerre del riu Gaià mirant cap a mar. En el seu interior es conserven algunes estances del molí medieval com la sala de les moles (dues en total) i un magatzem (amb volta apuntada). Els carcaus també son visibles. A la part posterior es conserva en bon estat la gran bassa del molí. La sèquia de la Riera (documentada al segle XIII) hi portava l’aigua. El molí de Cortadas és de propietat privada i actualment una part del molí funciona com allotjament rural.. Justament a la llar de foc, hi parteixen els tres termes municipals. S’observen diferents moles encastades al terra.
Joan Carles Blanch
12/6/2021
Joan Carles Blanch
El Molinet
Conegut fins al segle XVIII com Molí de l'Abellar. Petit molí medieval documentat al 1361, bastant modificat , situat a la zona de l’abellar (topònim antic) als peus de la torre de l’abellar o “torre de la vetlla” (segles XI-XIII) i al costat del traçat de la sèquia de La Riera. Té una bassa (coberta actualment) on emmagatzemava prou aigua de la sèquia per a poder fer funcionar les dues moles al mateix temps. Es conserva perfectament la sala de les moles amb volta de punt rodó on n’hi havia dos jocs. Va ser reformat i ampliat al segle XVIII (1772) mentre va pertànyer als marquesos de la Bàrcena. Els dos carcaus no están a la vista. Actualment és un habitatge particular.
Joan Carles Blanch Torrebadell
15/7/2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Molí del Mig o Molí de la plaça
Antic Molí pertanyent al monestir de Santes Creus, anomenat també Molí de la Riera des del segle XVIII. Actualment és conegut com el molí del Mig.. Dels quatre molins del terme municipal rierenc és l’únic que ha estat restaurat i és visitable. Interessant edifici, resultat d’una ampliació feta al segle XVIII sobre l'estructura medieval. Al 1285 el molí ja es documenta com a propietat del monestir de Santes Creus. En l’edifici es poden contemplar dos molins: a la part superior a nivell de la plaça on hi ha les moles del molí nou (segle XX). I a la part baixa, que conserva la sala de les moles amb volta apuntada del molí del segle XIII. La sal té un paviment ple de rodes de molí usades, unes escales empedrades amb còdols de riu que accedien al molí, una bassa de cànem i els carcaus. Aquest pis, encara es troba pendent de restauració. L’antic molí era mogut per l’aigua que duia la sèquia de la Riera i omplia la bassa situada al darrera de l’edifici i que ara és una plaça. Adjunt al molí, es conserva una basseta amb les pedres batedores. Es destaca el salt d’aigua, la mina de desguàs de la bassa i la mina de desguàs general, ambdues cobertes amb volta.
Joan Carles Blanch Torrebadell
BLANCH, Joan Carles (2011) "La "Gaianada" del 21 a la Riera de Gaià" La Resclosa, 15
15-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Bassa de Cànem "El reguerot"
Restes d’una de les parets d’una bassa de cànem mig enterrada que es troba al costat del reguerot, el petit rec que duia les aigües del Gaià per a regar les terres de davant de Virgili. La bassa feta de pedres, argamassa i totxo a la part superior es podria datar entre els segles XVIII-XIX, quan el cultiu del cànem a La Riera estava molt estès. Al costat hi trobem la pallissa de ca la Sepa.
Joan Carles Blanch Torrebadell
15-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Bassa de Cànem
Restes d’una de les parets una basa de cànem que actualment fan de marge d’una parada d’avellaners. La construcció és feta amb pedres i argamassa.
Joan Carles Blanch Torrebadell
15-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Molí de la Torre o de Montoliu
El Molí de la Torre deu el seu nom a que va formar part del monopoli senyorial dels senyors de Torredembarra des del segle XVI fins al segle XIX. Primer amb els Icard i després amb els Queralt. Antigament el terme era Montoliu. D’orígen medieval, probablement del segle XIII, el molí conserva la sala de les moles amb volta apuntada, dues moles amb les pedres del molí i uns arcs apuntats geminats. A la zona dels carcaus hi ha una volta rebaixada amb arcs apuntats i una llarga mineta de desguàs fins al “fondot”. També es conserva la casa del moliner, la bassa en un extrem de l’edifici i un antic graner. Al segle XX es va modificar el salt d’aigua i se li va afegir una turbina que generava electricitat que feia girar les moles d’un moli de pedra per fer “blanc d’espanya”. Als anys 70 aquesta industria va tancar. De tot el conjunt, hi destaca la “pedra de les gaianades” que recull els registres de les grans avingudes del Gaià durant els segles XIX i XX.
Joan Carles Blanch Torrebadell
16-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Molí del Pas
Molí d’orígen medieval situat al marge dret del riu Gaià i al costat del pas del camí ral (antiga N-340) per sobre del riu Gaià a través d’un pont, antic terme de Tamarit.. Al segle XVI pertanyia a l’Arquebisbe de Tarragona i mes tard, a mitjans del segle XVII, va passar a ser propietat dels Marquesos de Tamarit fins a l’any 1835 que es va vendre a particulars. Va estar en actiu fins a l’any 1963. Conserva una sala de les moles coberta amb volta i té dos jocs de moles. Destaca bassa del molí, amb un perímetre de tres-cents metres. Era la darrera abans d’arribar a mar, on s’embassava gran quantitat d’aigua per fer anar el molí i per regar. Actual ment el molí no es pot visitar i es troba en un procés de greu abandonament. El sostre ha cedit.
Joan Carles Blanch Torrebadell
Les sèquies del Gaià (tram final del riu). L'aprofitament de l'aigua del Gaià del tram final del riu. rescloses, sèquies, minetes, sifons, basses i molins | Blanch i Torrebadell | Resclosa, La 2016
16-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Sèquia de Desguaç del molí del Pas
És la sèquia que desguassava l’aigua un cop havia sortit dels carcaus del Molí i la duia fins a la tollada del denominat “Sifó de Tarmarit”. A principis del segle XXI aquest tram va ser recuperat per l’Associació mediambiental La Sínia com un itinerari natural amb tòtems informatius que transcorre al voltant de l’espai natural protegit de la desembocadura del riu Gaià.
Joan Carles Blanch Torrebadell
Les sèquies del Gaià (tram final del riu). L'aprofitament de l'aigua del Gaià del tram final del riu. rescloses, sèquies, minetes, sifons, basses i molins | Blanch i Torrebadell | Resclosa, La 2016
16-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Sifó de Tamarit
Obra d’enginyeria hidràulica escapçada en part ja que es va fer malbé la petita resclosa que duia l’aigua del costat de la la tollada fins a la sortida del sifó coberta en forma de boca de Mineta. Aquest enginy emprava el sistema dels vasos comunicants per dur l’aigua que sortia del molí d’un costat a l’altre del riu per a regar les hortes del Vinyet. A la primera meitat del segle XVII diversos propietaris de Tamarit demanen permís a l’arquebisbe per a construir una resclosa que més endavant, al segle XVIII es modificarà afegint-hi el Sifó per a regar més terres de conreu. Actualment es conserven en relatiu bon estat la tollada i la boca de la mineta.
Joan Carles Blanch Torrebadell
Les sèquies del Gaià (tram final del riu). L'aprofitament de l'aigua del Gaià del tram final del riu. rescloses, sèquies, minetes, sifons, basses i molins | Blanch i Torrebadell | Resclosa, La (2016)
16-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell