Molí del Pas
Molí d’orígen medieval situat al marge dret del riu Gaià i al costat del pas del camí ral (antiga N-340) per sobre del riu Gaià a través d’un pont, antic terme de Tamarit.. Al segle XVI pertanyia a l’Arquebisbe de Tarragona i mes tard, a mitjans del segle XVII, va passar a ser propietat dels Marquesos de Tamarit fins a l’any 1835 que es va vendre a particulars. Va estar en actiu fins a l’any 1963. Conserva una sala de les moles coberta amb volta i té dos jocs de moles. Destaca bassa del molí, amb un perímetre de tres-cents metres. Era la darrera abans d’arribar a mar, on s’embassava gran quantitat d’aigua per fer anar el molí i per regar. Actual ment el molí no es pot visitar i es troba en un procés de greu abandonament. El sostre ha cedit.
Joan Carles Blanch Torrebadell
Les sèquies del Gaià (tram final del riu). L'aprofitament de l'aigua del Gaià del tram final del riu. rescloses, sèquies, minetes, sifons, basses i molins | Blanch i Torrebadell | Resclosa, La 2016
16-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Molí de la Torre o de Montoliu
El Molí de la Torre deu el seu nom a que va formar part del monopoli senyorial dels senyors de Torredembarra des del segle XVI fins al segle XIX. Primer amb els Icard i després amb els Queralt. Antigament el terme era Montoliu. D’orígen medieval, probablement del segle XIII, el molí conserva la sala de les moles amb volta apuntada, dues moles amb les pedres del molí i uns arcs apuntats geminats. A la zona dels carcaus hi ha una volta rebaixada amb arcs apuntats i una llarga mineta de desguàs fins al “fondot”. També es conserva la casa del moliner, la bassa en un extrem de l’edifici i un antic graner. Al segle XX es va modificar el salt d’aigua i se li va afegir una turbina que generava electricitat que feia girar les moles d’un moli de pedra per fer “blanc d’espanya”. Als anys 70 aquesta industria va tancar. De tot el conjunt, hi destaca la “pedra de les gaianades” que recull els registres de les grans avingudes del Gaià durant els segles XIX i XX.
Joan Carles Blanch Torrebadell
16-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Molí del Mig o Molí de la plaça
Antic Molí pertanyent al monestir de Santes Creus, anomenat també Molí de la Riera des del segle XVIII. Actualment és conegut com el molí del Mig.. Dels quatre molins del terme municipal rierenc és l’únic que ha estat restaurat i és visitable. Interessant edifici, resultat d’una ampliació feta al segle XVIII sobre l'estructura medieval. Al 1285 el molí ja es documenta com a propietat del monestir de Santes Creus. En l’edifici es poden contemplar dos molins: a la part superior a nivell de la plaça on hi ha les moles del molí nou (segle XX). I a la part baixa, que conserva la sala de les moles amb volta apuntada del molí del segle XIII. La sal té un paviment ple de rodes de molí usades, unes escales empedrades amb còdols de riu que accedien al molí, una bassa de cànem i els carcaus. Aquest pis, encara es troba pendent de restauració. L’antic molí era mogut per l’aigua que duia la sèquia de la Riera i omplia la bassa situada al darrera de l’edifici i que ara és una plaça. Adjunt al molí, es conserva una basseta amb les pedres batedores. Es destaca el salt d’aigua, la mina de desguàs de la bassa i la mina de desguàs general, ambdues cobertes amb volta.
Joan Carles Blanch Torrebadell
BLANCH, Joan Carles (2011) "La "Gaianada" del 21 a la Riera de Gaià" La Resclosa, 15
15-7-2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
El Molinet
Conegut fins al segle XVIII com Molí de l'Abellar. Petit molí medieval documentat al 1361, bastant modificat , situat a la zona de l’abellar (topònim antic) als peus de la torre de l’abellar o “torre de la vetlla” (segles XI-XIII) i al costat del traçat de la sèquia de La Riera. Té una bassa (coberta actualment) on emmagatzemava prou aigua de la sèquia per a poder fer funcionar les dues moles al mateix temps. Es conserva perfectament la sala de les moles amb volta de punt rodó on n’hi havia dos jocs. Va ser reformat i ampliat al segle XVIII (1772) mentre va pertànyer als marquesos de la Bàrcena. Els dos carcaus no están a la vista. Actualment és un habitatge particular.
Joan Carles Blanch Torrebadell
15/7/2021
Joan Carles Blanch Torrebadell
Molí Cortadas o “dels tres termes”
Conegut com “de Fortuny” (segles XVII-XVIII),“de Vespella” (segle XVI) ; “de la Fontova” (segle XIV. El que veiem avui dia és una ampliació de l’antic molí dins un gran casalici del segle XVIII, situat al marge esquerre del riu Gaià mirant cap a mar. En el seu interior es conserven algunes estances del molí medieval com la sala de les moles (dues en total) i un magatzem (amb volta apuntada). Els carcaus també son visibles. A la part posterior es conserva en bon estat la gran bassa del molí. La sèquia de la Riera (documentada al segle XIII) hi portava l’aigua. El molí de Cortadas és de propietat privada i actualment una part del molí funciona com allotjament rural.. Justament a la llar de foc, hi parteixen els tres termes municipals. S’observen diferents moles encastades al terra.
Joan Carles Blanch
12/6/2021
Joan Carles Blanch
Molí de Dalt de Vila-rodona
D'origen medieval, el molí de Dalt està al bell mig de la població. El va fer construir el bisbe de Barcelona, senyor la vila i rebia l'aigua de la sèquia que ve de Santes Creus. i que encara passa per sota (plànol regants) Un cop abandonada l'explotació, a la segona meitat del segle XIX, es va construir l'actual edifici que va ser la seu del sindicat "dels rics" . Actualment una casa particular.
Maribel Serra
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_Dalt_de_Vila-rodona
VVAA (1996) La sèquia de Vila-rodona. Quaderns de Vilaniu, 30
http://invarquit.cultura.gencat.cat/
Santesmases, Josep (1984) El segle XIX a Vila-rodona. Institut d_Estudis Vallencs, 1984,
05-2021
Molí de Puigtinyós o de Fortuny
Molí fariner amb habitacle adossat i amb construccions posteriors. La porta d'accés al molí és abodellada amb arc de mig punt i al seu interior s'hi pot admirar una esplèndida volta de canó. Forma part del conjunt de molins Vilardida-Montferri. Constava d'una bassa de la que encara hi ha les rastres i l'entrada del cup. Hi havia almenys dues moles de els que en queden restes. Actualment habitatge privat
Maribel Serra
http://invarquit.cultura.gencat.cat/
https://www.ajuntamentmontferri.cat/molins/
Virgili, Antoni (2019) Els orígens medievals de Montferri i Puigtinyós. En els extrems de Castellvell de la Marca (segles XI-XIII) Resclosa, 23
04-2021
Margi Bernard
Molí de Dalt de Santes Creus
Pertanyent al monestir de Santes Creus, anomenat també molí de l’Obra. Recull l’aigua sobrera de la Font de la Canonada que travessa el monestir, d’una banda, i de l’altra d’una sèquia medieval que arrenca més o menys un parell de km abans i arribava per la plaça de Sant Bernat. Desaigua al final de l’albereda de Santes Creus, al riu.
Amb la desamortització l’edificació va ser subhastada (1855) i va esdevenir finca particular. Actualment la gran bassa està ocupada per un hort i encara es conserva l’entrada de l’aigua al cup.
Maribel Serra
Santes Creus de l'exclaustració ençà : la gestió dels organismes que n'han tingut la tutela / Fort i Cogul, Eufemià . Santes Creus (1972)
El senyoriu de Santes Creus /Fort i Cogul, Eufemià, Barcelona : Emporium, 1972
Crespo, C; Díaz; E.; Rodon, X (2006) De la deu del bosquet de Sant Sebastià al molí de baix. Un recorregut per l'hidraulisme del monestir cistercenc de Santes Creus | Resclosa, La 10
10-05-2021
Molí de la Pe
D'origen medieval draper, després fariner i d'oli, era un dels Molins de Sàlfores, actualment una granja, molt modificat encara conserva alguna part de la construcció antiga, destaca un arc adovellat d'una porta.
Nando Bonaventura
Blay i Boqué, Jordi; Anton Clavé, Salvdor El Patrimoni de molins de la demarcació de Tarragona: anàlisi i estratègies d'intervenció / https://www.ajuntamentmontferri.cat/molins/
4-4-2021
Nando Bonaventura
Molí del Pas (o dels Frares)
Restes de l'antic molí del Pas (al peu del Camí que venia de Selma i de Les Pobles). També anomenat molí dels Frares per a veu popular.
Maribel Serra
FORT, Eufemià (1972): El senyoriu de Santes Creus
Còdex L1194 Santes Creus AHN
FORT, Eufemià (1972): El senyoriu de Santes Creus (La Resclosa, 26)
23-01-2021