Safareig. Rec dels rentadors. Vila-rodona
Rentadors i rec de la sèquia de dalt que ve del riu Gaià i travessa Vila-rodona
Maribel Serra / Josep Santesmases / Narcís Carulla
13/04/2017
Boixarrera o boixadera per regar hort;
Canal de pedra d'una boixarrera o bagant que servia per regar un hort que es troba per sota el nivell de la séquia dels molins.
Josep Mª Mateu Botines
Equip 1
05/02/2016
Josep Mª Mateu Botines
Repartidor o distribuïdor de l'aigua de l'abeurador de les Fonts de Les Canelles,
Distribuïdor situat al final de l'abeurador. Repartia l'aigua cap a diferents recs dels horts, segurament es va construir al fer les Fonts de les Canelles. Actualment està en mal estat i ja no es fa servir.
Josep Mª Mateu Botines
Equip 1
06/04/2016
Josep Mª Mateu Botines
Mina dels Regants de Bràfim.
Boca del canal de captació d'aigua del Gaià per la Comunitat de regants de Bràfim
Maribel Serra / Aran Reguant
13/01/2018
Maribel Serra
Rec del costat dret riu Gaià, entre el Molí del Rei i el Molí de Seguer;
Rec que començava a la bassa del Molí del Rei i que servia per regar els camps i horts.
Josep Mª Mateu Botines
Equip 1
10/12/2016
Josep Mª Mateu Botines
Rec o Sèquia de Tèrmens
Part de la sèquia que travessa el poble del Pont d'Armentera. Tram entre el Molinet (fitxes 131 i 182) i el Raval Nou. Hi ha una part soterrada. A la foto es veu un antic mecanisme de control d'aigua.
Maribel Serra
05-2021
Maribel Serra
Recs i mines de les hortes de Ferran i Tamarit
Xarxa de recs, superficials o subterranis, que des de la sèquia del Molí del Pas, duia aigua a les hortes de Ferran i Tamarit, a la dreta del Gaià. L’aigua es desviava mitjançant diverses fibles (anomenades "crestelladors") obertes al llarg de la sèquia. Tenia quatre mines subterrànies: la mina de Mas de Marquès (720 m.), la mina de l'Yxart (130 m), la mina de Vallvé (120 m.) i la de Pau Segú (120 m). En alguns casos, l'elevació de l'aigua procedent de la mina es duia a terme mitjançant sínies, com la de Puigbover. Es conserven restes de recs, accessos a les mines i algunes sínies. Aquest sistema està documentat almenys des del segle XIV. Els recs més antics són els més pròxims al nucli antic de Tamarit, i el rec de Puigbover. Segons les normes consuetudinàries, vigents fins a mitjans segle XX, els regants de de Ferran tenien accés a l'aigua de dia i de nit, mentre que els de Tamarit només hi tenien accés durant el dia. L’aigua s’havia de pagar al Molí del Pas. Amb la construcció de l'embassament al Catllar, l'aigua del Gaià va deixar de regar aquestes hortes, i la infraestructura va quedar en desús.
Ricard Ramon
Ramon Amigó, MªTeresa Muntanya, Montserrat Santmartí (2017), Onomàstica del terme antic de Tamarit de Mar, Institut d'Estudis Catalans (IEC)-Secció Filològica.
Blanch Torrebadell, Joan Carles (2009), “Les sèquies del Gaià (tram final del riu). L’aprofitament de l’aigua del Gaià del tram final del riu: rescloses, sèquies, minetes, sifons, basses i molins”, La resclosa: Estudis de la vall del Gaià, Vila-rodona: Centre d’Estudis del Gaià, pp. 167-183.
Ramon i Sumoy, Ricard (2021), “La lluita per l’aigua del Gaià a Altafulla i Tamarit: els litigis de la mineta d’Altafulla per l’aigua de la sèquia del Molí del Pas (1792-1885)”, Estudis altafullencs, [en línia], 2021, Núm. 45, p. 105-134.
Vives Milà, Joan (2002), Coses d’abans. Oliverot núm. 13 del Centre d’Estudis d’Altafulla
14/7/2021
Ricard Ramon
Recs de les hortes de La Riera
Xarxa de recs que conduïen l'aigua des de la sèquia de La Riera vers un centenar d’hectàrees de conreus de regadiu. S’hi distingien tres zones: "la sorra", regada des del rec de "la comuna"; "el reguerot", que rebia l’aigua d'una canalització subterrània procedent de la bassa del molí del Mig,i portava l’aigua cap a Virgili; Mas de Benet, regat a partir de la fibla del "racó de Martí", vora el Molí de la Torre. Els recs principals eren de tipus comunal. Els més antics, a la part inferior del poble, tenien un traçat autònom que responia a les necessitats específiques dels horts que regaven: el "rec del forat de la plaça" anava per dins el poble, primer a cel obert i després soterrat. El "rec dels frares" regava els horts de la Quadra de Santes Creus). Als anys 80 del segle XX es va dur a terme l'entubament d'aquesta xarxa seguint el traçat original.
Ricard Ramon
Ramon i Sumoy, Ricard (2018) Drets d’aigua, regadiu i moliners a la conca baixa del Gaià. El litigi entre la noblesa i l‘ajuntament de la Riera i Virgili per l’ús de les aigües del riu Gaià (1817-1837). Estudis Altafullencs, Núm. 42, p. 45-68.
Ramon i Sumoy, Ricard (2019) La difícil gestió de l’aigua del riu Gaià durant la construcció de l’Estat liberal: poder municipal, molins i organització del regadiu a La Riera de Gaià (1845-1895).
Ordenanzas y Reglamentos del Sindciato y Jurado de Riegos de la Comunidad de Regantes de La Riera del Gayà (1959)
14/7/2021
Ricard Ramon