Estació d'Aforament de l'estret de Cadernal (o Cardenal)
Estació limnimètrica per mesurar els aforaments del Gaià amb vistes a construir-hi un embassament. Consta de resclosa i una caseta mesuradora a la riba esquerra. Als anys 20 del segle XX es van iniciar projectes arreu d’Espanya per cercar vies d’aprofitament intensiu dels recursos hídrics.. Al Gaià el projecte d’embassament neix a finals del XIX, per mesurar-ne el cabal i les possibilitats d’abastiment a la indústria i nuclis habitats, es van construir les estacions d’aforament de Querol i Vespella de Gaià. Les dades recollides confirmaren la irregularitat del cabal del Gaià. Testimoni de la industrialització fallida d’una part del país, dels conflictes derivats de l’ús de l’aigua, de la febre d’embassaments i de l’enginyeria dels anys 20.
Maribel Serra
"Plan de Aforos y Proyectos e las obras e instalaciones necesarias para obtener los correspondientes a los pantanos del Gayà" Divisón Hidráulica del Pirineo Oriental, 1922
Plan de Obras y servicios para 1931- Memoria y presupuestos
14-08-2019
Fotografies actuals (maribel Serra)/ Fotografia antiga i pànol Fons de l'ACA (Confederación Hidrográfica Pirineo Oriental), AHC
Estació limnimètrica del Gorg Negre;
L'antiga estació d'aforament es va fer per estudiar de construir un possible embassament al Gorg Negre, un projecte que data de l'any 1909, i que va quedar oblidat fins l'any 1931 i 1932 en què es va reprendre. La Guerra Civil n'aturà la construcció. Actualment hi trobem les restes de l'estació d'aforaments. La resclosa també va servir per regar uns camps de conreus riu avall, mitjançant una sèquia que ara es fa servir de sender.
Josep Mª Mateu Botines
Equip 1
07/12/2015
Josep Mª Mateu Botines
Forats d'anclatge de la Resclosa molí Bràfim
Forats a la pedra, a la riba esquerra que denoten la presència de fustes d'una resclosa
Maribel Serra
17/02/2017
Maribel Serra
Petita resclosa per regar el costat esquerre riu Gaià, a la masia de Les Planes
Petita resclosa que servia per desviar l'aigua cap a les terres conreu i els horts del costat esquerra del riu Gaia; que hi han al costat de la masia de Les Planes.
Josep Mª Mateu Botines
Equip 1
22/11/2015
Josep Mª Mateu Botines
Resclosa antiga del Molí del Jonquer; Pontils
Restes de l'antiga resclosa, amb forats i talls picats a les pedres i que estava feta amb troncs, que l'aiguat de Santa Tecla de l'any 1874 va enderrocar del tot.
Josep Mª Mateu Botines
PALAU RAFECAS, Salvador ("El Galo"). Els molins fariners d'aigua a la Conca Alta del riu Gaià. Recerques Lleidatanes, 1 (1978). Separata.
Equip 1
10/12/2017
Josep Mª Mateu Botines
Resclosa antiga probablement del Molí del Piquer o de Na Bruna, Santa Coloma de Queralt
Resclosa més antiga que la resclosa Major o de l'Escorxador. Probablement és la resclosa del desaparegut Molí del Piquer o de Na Bruna,
Josep Mª Mateu Botines
Equip 1
06/04/2016
Josep Mª Mateu Botines
Resclosa de Cal Passamaner
Petita resclosa que servia per regar els horts del costat dret del Riu Gaià entre Sant Gallard i la Masia de les Planes.
Josep Mª Mateu Botines
Equip 1
22/11/2015
Josep Mª Mateu Botines
Resclosa de l'antic molí Draper del Molinot.
Vas de la resclosa de l'antic moli Draper del Molinot. Després s'hi va construir la central elèctrica que agafava l'aigua d'una altra resclosa.
Maribel Serra i Josep Zaragaoza
10-06-2016
Resclosa de l'antiga Central elèctrica de Querol /El Pont d'Armentera.
Vas de la primera resclosa que hi havia al Mas de l'Espluga que duia l'aigua a la central elèctrica del Molinot. Se la va endur la Gaianada de Sant Cinto (1921)
Maribel Serra i Josep Zaragoza
10-06-2016
Resclosa de la sèquia de la Riera
Es té constància de l’existència d’una resclosa en aquest mateix indret, com a mínim del segle XIII. Al llarg dels segles, aquesta resclosa ha estat el punt de derivació de l’aigua del Gaià vers la sèquia de La Riera, la qual canalitzava l’aigua vers quatre molins fariners i posava en regadiu una important superfície d’horta als termes del Catllar i La Riera de Gaià. La resclosa d’origen medieval era d’estaques i pedres, fet que implicava una constant reparació i la seva reconstrucció després de cada gaianada.
Aquesta resclosa, juntament amb la sèquia principal de La Riera, pertanyia als propietaris dels quatre molins, els quals es feien càrrec de la neteja, reparacions i reconstruccions. El 1949, els propietaris dels molins varen fer donació de la resclosa a la nova Comunitat de Regants de La Riera, la qual, un cop plenament constituïda, el 1959, va passar a ser-ne la propietària i responsable de la gestió.
La resclosa actual va ser construïda per la Comunitat de Regants de La Riera durant l’estiu de 1963. A partir d’un projecte inicial de l’enginyer Ramon Pous i Argilaga, l’obra va ser executada pels mateixos regants i pel constructor Pau Sumoy. A causa d’una gaianda, el setembre de 1963, va haver de ser adaptada, i no va quedar finalment construïda fins al novembre de 1963.
Arran de la construcció de l’embassament del Gaià, la Comunitat de Regants va aconseguir que se li respectessin els drets d’ús que tenia concedits. Per aquest motiu, la resclosa va mantenir-se en funcionament fins que a principis dels anys 80, es va entubar tant la derivació des de l’embassament com la pròpia canalització de la Comunitat de Regants. Actualment és una zona humida, inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 i l'Espai Natural del riu Gaià. Els darrers treballs de neteja de la resclosa han permès recuperar part de l'empedrat de l'antiga resclosa, el qual es pot veure sota la paradora de desguàs.
Ricard Ramon, Nando Bonaventura, Josep Zaragoza
27-2-2021
Ricard Ramon, Nando Bonaventura, Josep Zaragoza (dibuix Resclosa antiga)