Sèquia de La Riera

Dublin Core

Títol

Sèquia de La Riera

Descripció

Canalització de 5 Km, a l’esquerra del Gaià, des del Catllar fins a la part baixa del terme de La Riera de Gaià, després de creuar l’interior del nucli urbà d’aquest poble. Anomenada popularment “síquia” o “rec”, en documents històrics apareix com a “rec major” o “rec principal”. Es té constància de la seva existència com a mínim des del segle XIII, en què diverses referències històriques confirmen la derivació de l’aigua del Gaià per l’ús del molí i l’hort que el monestir de Santes Creus posseïa a La Riera.
La sèquia de La Riera portava les aigües a quatre molins: Molí de Fortuny (o “de Vespella” o “de Cortades” o “de la Fontova”), Molinet (o “de l’Abellar”), Molí del Mig (o “de La Riera”, “de Santes Creus”, o “de Dins”) i al Molí de la Torre (o “de Montoliu”). També servia per regar al voltant d’unes 100 hectàrees d’horta a l’esquerra del Gaià. El traçat d’aquesta séquia també tenia cinc rentadors, instal·lats en la mateix sèquia: al Catllar, a Ardenya i a La Riera.
La sèquia, juntament amb la resclosa, fou propietat dels propietaris dels quatre molins (els quals es feien càrrec de les reconstruccions i reparacions) fins que el 1949, va ser cedida a la Comunitat de Regants de La Riera, la qual seria plenament formalitzada el 1959. Arran de la construcció de l’embassament del Gaià, la Comunitat de Regants de La Riera va aconseguir que se li respectessin els drets d’ús que tenia concedits. Als anys 80 es va procedir a encimentar la sèquia entre el Catllar i La Riera, tot respectant el mateix traçat de la sèquia original. A partir de l’entrada al nucli urbà de La Riera, la sèquia va ser entubada, així com tota la xarxa de reg. Es conserven algunes restes de l’antiga sèquia.